_______________________________________________

 

 

 

 

OCEÀ d'Alessandro Baricco

AUTOR: Alessandro Baricco / TRADUCCIÓ i ADAPTACIÓ: Ivan Padilla

DIRECCIÓ: Ivan Padilla
INTÈRPRETS: Plasson: Bàrbara Roig / Ann Deverià: Lara Díez/ Elisewin: Marina Mulet/ Bartleboom: Ramon Bonvehí Thomas: Dani Ledesma/ Savigny: Ivan Padilla/ Personatge número 7: Cels Campos

Música original i espai sonor:  Cels Monotron Campos /  Escenografia  Xesca Salvà /   Il·luminació:  Ruben Taltavull i Toni Luque /  Disseny:  Magda Puig /  Fotografies:  Francesc Meseguer /  Ajudant de direcció:  Dani Ledesma/ Producció:  Retret Teatre

Durada: 65 minuts
Idioma: Català / Castellà

 

representacions / crítiques / imatges

La versió teatral d' Oceano mare  d'Alessandro Baricco

Fa molts anys, al mig d'un oceà qualsevol, una fragata de la marina francesa va naufragar. 147 homes van intentar salvar-se pujant a un rai enorme i confiant-se a la mar. Un horror que va durar dies i dies. Anys després, un home va arribar a la riba d'un oceà qualsevol. L'havia dut fins allà la promesa d'una venjança. La fonda on va estar-se es deia Almayer. I amb ell, una pintora extravagant, una dona bellíssima, un professor de nom estrany i una noia que no es volia morir. Tots allà, suspesos sobre l'oceà. Fa molts anys, aquests destins van trobar el mar i en van quedar marcats.

 

representacions

2014

Teatre Gaudí de Barcelona: del 29 d'abril al 28 de maig ("Océano")

Teatro del Mercado de Zaragoza: del 28 al 30 de març ("Océano")

Teatre Kursaal de Manresa: 6 de març

2013

Versus Teatre de Barcelona: del 8 d'agost al 29 de setembre

 

crítiques

· TIME OUT. Setembre de 2013. Santi Fondevila:

****

"Ivan Padilla ha conservat amd destresa l'alè poètic de la novel·la Oceano Mare de Baricco."

Alessandro Baricco és un dels gran autors italians contemporanis i a la seva obra sempre hi ha una rerefons poètic i musical que captiva la sensibilitat del lector/espectador a més d’un imaginari poblat d’uns personatges molts humans, però gens convencionals, en la seva aparent feblesa, en la seva actitud davant les circumstàncies. La versió que ha fet Ivan Padilla d’una novel·la ('Oceano Mare') formada per tres relats breus entrelligats amb la contraposició de la immensitat i la petitesa conserva l’alè poètic d’un escriptura seductora, i la direcció del mateix adaptador respon a aquest atmosfera i a les vivències de personatges que diuen més que fan. La base d’'Oceà' és el primer relat, que Baricco situa a la fonda Almayer (homenatge a Josep Conrad) a la vora del mar. Però lluny de tot on conviuen uns éssers un xic surrealistes: la pintora que busca els ulls del mar per fer un retrat, el científic que vol esbrinar on mor el mar mentre escriu cartes d’amor per a la dona que espera trobar algun dia, una adúltera condemnada pel marit a pair la traïció i oblidar l’amant, una jove malalta de por però que vol viure, i un home que només espera amb un ganivet a la mà i que a la fi relliga perfectament l’adaptació.

Molt adequat l’acompanyament musical al piano per incidir en aquest món peculiar però que toca la fibra amb uns intèrprets que han trobat l’ànima dels seus personatges. Gaudir, doncs, de la paraula de Bariccco ben dita, profunda, en una funció senzilla però tocada per la gràcia d’allò sensible és molt per a una jove companyia i un espectacle reconfortant i totalment recomanable.

 

· EL MUNDO. Agost de 2013. Matías Néspolo:

El meritorio debut de la compañía Retret Teatre, una lograda adaptación novela Oéano mar. Onírica y sugerente en su montaje, los personajes hablan y se expresan en escena con la misma intensidad con la que quiso dotarlos el italiano. El resultado es asombroso, porque aquellos cinco personajes aislados por el mar interminable de su propio pesar que compusiera Baricco, acaban bañados con una nueva luz, sin renegar renegar del trasfondo sombrío que pretendió darles el italiano.

 

· RECOMANA. CAT. Setembre de 2013. Jordi Bordes:

Té una arrencada atractiva gràcies al piano (que es mantindrà com a so de fons en quasi tota l'obra) i al desplaçament dels actors construint una mena de mar encalmada i enrabiada. La humanitat és una joguina davant de la Natura desbocada. Les interpretacions, a dues bandes del Versus, funcionen bé. Hi ha molt de misteri en el pintor extravagant, la dona bellíssima, el professor enamorat abans de conèixer parella i la noia que no vol renunciar a viure, tot i la por que l'aclapara. Es descriu un món de soledats, incomprensions, mentides, desigs frustrats, dolor emocional autoinfringit que deixa clavat l'espectador, un cop acabada l'obra.

 

· QUÈ FEM? LA VANGUARDIA. Agost de 2013. Ramon Oliver:

Un espectacle ambiciós, molt rigorosament treballat, capaç de donar lloc a un seguit de moments encertadament atmosfèrics, creats a partir de la sobrietat recursoscreats a partir de la sobrietat recursos.

 

· RECOMANA. CAT. Maig de 2014. Toni Polo:

Una illa amb una posada (Almayer) de somnis, d'il·lusions, de venjances, d'amors... descrita com ningú per Alessandro Baricco i portada a l'escenari per Ivan Padilla, que aconsegueix recrear aquesta atmosfera gairebé màgica, tendra, boja. Cada personatge ens brinda la pròpia poesia (...) L'espai del Teatre Gaudí esdevé, més que mai, una illa, envoltada per públic pels quatre costats i al ritme d'un piano allà, al mig de l'oceà. L'argument és eteri, si és que n'hi ha. Tot plegat és una rutina deliciosa, un poema, una il·lusió i cal anar preparat per gaudir-la, per submergir-se en aquest oceà infinit que sobrepassa els límits de les onades i del text. Una obra que, fidel a l'esperit del seu autor, ens fa pensar reposadament. Els amants de l'acció, es poden abstenir d'anar-hi... o (millor) descobrir altres horitzons.